Ilustración de una adulta que le dice a una niña, ella misma de pequeña, que no llore, que volverá

El pitjor estiu de la meva vida

Uncategorized

Sense cap dubte fou l’estiu més horrible de la meva vida, no fou sols l’estudi, era també la sensació d’estar abandonant la part salvatge de la meva existència, com si de sobte una força gravitatòria s’hi hagués instal·lat al meu cap i m’estigués enfonsant en una realitat que mai podia haver imaginat que arribaria o almenys que no sabia que seria així.

La majoria d’amigues de tota la vida havien començat a tindre nanos, les converses es centraven en la criança i els embarassos i a Madrid els meus amics, de cop i volta havien començat relacions de parella d’eixes que saps que seran per a quasi sempre… I jo seguia enamorada d’un home que no m’estimava, darrere de fantasmes d’altres èpoques que es materialitzaven en una altra cara preciosa i en un altre cos immens, en una altra olor penetrant.

Tot són excuses d’una realitat que m’assolia, la realitat de fer-te major, la realitat d’estar subjecta a una cadira clavant colzes, la realitat de no haver elegit, la realitat de no saber si podries tornar a mirar als ulls a aquell Peter Pan.

I ara em trobe a menys de 20 hores d’un dels moments més importants de la meva vida pensant en l’estiu del 2016, el pitjor de la meva vida.

I encara i tot saber que ha sigut una experiència que tornaria a viure, em sent com Neo a Matrix o com Rafael Berrio, a Mis ayeres muertos Todo lo he visto, de todo me acuerdo, aprendre lleis que pensava que serien inútils i adonar-te de què tot té sentit, seria capaç de cridar i recitar definicions, d’escriure i connectar conceptes sobre educació, web semàntica i patrimoni, al pitjor estiu de la meva vida he aprés a aprendre, a conèixer i valorar-me, potser necessite la vida sencera per a saber si valgué la pena, en principi, demà tinc el segon round, ja vos contaré.

Ilustración de una adulta que le dice a una niña, ella misma de pequeña, que no llore, que volverá

No plores que tornaré, ilustración de Elena Sevilla